Enguany sóc de penya!! És molt fácil dir-ho, són poques paraules però signifiquen molt. Per circumstàncies en la meua vida ha hagut cinc anys en què no he pogut ser-ho, però enguany sí. Enguany tornaré a reviure experiències que feia temps que volia tornar a experimentar.

    Les penyes han camviat, peró l´essència, no. Tornaré a emocionar-me en el xupinasso al mig de la plaça del centro junt als meus amics i botarem i cridarem d´alegria, ens xoparem i ens farem quatre gots de sangria en el passacarrer.

    I les vesprades de vaques? Això és mundial, allà en el cadafal veient les evolucions dels animals en el quintet, els caragolets, les favetes, què mès podem demanar?, després tots els de la penya a sopar, a fer plans per a la nit a vore què farem entre rises i alguna que altra “animala”.

    De matí, el passacarrer amb la xaranga, ací ja es veuen les caretes de cansament de la gent després de tota la nit per el món, però fem un últim “esforç” i enganxem en la xaranga cap amunt tots agermanats amb les corresponents miradetes que ho diuen tot. Ja els mès atrevits s`adintren junt en el ramat i fan el recorregut fins a la plaça, jo ahí és quan claudique.

    Passen els dies, arriben les disfresses i l´il.lusiò que es veu en la mirada als penyistes, aquest ès un gran dia. Cada penya disfressada , uns mès originals que altres, hi ha que dir-ho, però el que conta ès fer festa i que la gent que de les voreres tambè ho faça i s´ho passe bè.

    I que justet enguany torna a vindre Don Manolo Garcia, la traca final a la setmana, un artiste al que li tinc molta simpatia a la vegada que una gran admiració des dels temps del “último de la fila”; segur que tots traurem forces d`on siga per anar a vore l`actuaciò.

    I això ès tot, però enguany hi ha una xicoteta diferència, durant els anys que no he sigut de penya cada vegada que sentia el so del cohet que donava pas a la setmana gran estigués on estigués s´em ficava la pell de gallina pensant i sentint enveja del que s´estaria vivint en eixos moments en la plaça del centre; enguany jo estaré allí vivint eixes emocions en tots vosaltres si Déu vol.

    Per tot açò vos convide a que gaudiu cada minut, cada segon i que visqueu intensament tota la setmana, jo ho farè, no ho dubteu. Enguany sóc de penya!

MIGUEL TEL ZORRILLA

Penya l´Esclafit